L’objectiu des de l’àrea de Neuropsicologia és la realització d’avaluacions i intervencions neuropsicològiques en trastorns amb afectació del SNC que tenen un reflex en el perfil neurocognitiu del pacient. Així com la difusió i formació en els diferents àmbits de coneixement en els quals té aplicació la Neuropsicologia a professionals amb diferents nivells de formació que hi poden tenir contacte.
La Neuropsicologia com a disciplina s’encarrega de l’estudi de les relacions entre el cervell i la conducta. Una de les seves vessants més pràctiques és la utilització de tests neuropsicològics que respecten determinats principis psicomètrics (aquests principis psicomètrics asseguren la seva validessa i fiabilitat). El tests són instruments que prèviament han sigut administrats a una mostra poblacionals amb variables sòcio-demogràfiques similars a la persona o col·lectiu avaluat. Després es realitzen una sèrie de procediments estadístics per obtenir taules comparatives.
Però no tot és tan seqüencial i s’ha de valorar sempre la part semiològica dels mateixos. Hi ha determinats ítems que s’han d’interpretar en base al que s’ha escrit sobre els mateixos a la literatura científica. Basar-se exclusivament en el perfil gràfic pot portar a conclusiones errònies. Entre d’altres fonts bibliogràfiques per treballar aquests aspectes podem trobar els documents escrits pels experts de la Comissió de Tests del Consell General de la Psicologia (COP) creada el 1995. La utilització d’una metodologia multi-mètode (test, entrevista oberta/semi-estructurada o estructurada) i multi-font (extreure informació d’altres fonts més enllà del subjectes avaluat incrementarà la fiabilitat de la informació recollida, per exemple, en el cas d’un alumne preguntar també a pares i professors).
L’administració del test s’ha de fer seguir diferents paràmetres dels quals destaquen: a) la validesa, b) la fiabilitat, c) la seguretat dels tests, d) el seu control de qualitat, i e) ús ètic. La International Test Commission (ITC) disposa de diversos documents en aquesta mateixa línia que incideixen especialment en analitzar les qualitats psicomètriques dels mateixos.
El tests psicològics que actualment més es fan servir segons l’última enquesta en l’àrea de la psicologia sanitària i clínica són els següents (Muñiz et al., 2010):
- MCMI (Inventari Clínic Multiaxial de Millon): Avaluació de la personalitat i la psicopatologia en adults que busquen o reben atenció o tractament psicològic o psiquiàtric.
- 16PF (Qüestionari Factorial de Personalitat): avaluació dels cinc principals factors de personalitat.
MMPI (Inventari Multifàsic de Personalitat de Minnesota): Avaluació de la personalitat normal i patològica. - BDI (Inventari de depressió de Beck): Mesurar la severitat de la depressió.
- WISC (Escala d’Intel·ligència de Wechsler per nens/es): Mesura dels aspectes quantitatius i qualitatius
d’intel·ligència. - WAIS (Escala d’Intel·ligència de Wechsler per adults): Avaluació profunda de d’intel·ligència en adults.
- STAI (Qüestionari d’ansietat tret i estat): Avalua l’ansietat com a tret de personalitat i com a estat en el que es troba la persona.
- SCL-90 (Qüestionari de 90 símptomes): Qüestionari breu que subministra un perfil de dimensions sistemàtiques primàries de salut mental, índex globals i informació de símptomes discrets.
En l’actualitat disposem més de 400 editats aquí amb nivells d’especificitat elevada. D’altra banda, en l’administració dels instruments d’avaluació psicològica cal tenir en compte les següents normes que representen el mínim assumit pel mateix Consell General de la Psicologia (adaptat de: Moreland KL, et al.,1995):
- Evitar errors en puntuar i registrar els resultats.
- Abstenir d’etiquetar a les persones amb termes despectius basant-se en les puntuacions dels tests.
- Mantenir la seguretat de les plantilles i la resta de materials.
- Assegurar-nos de seguir les instruccions del test.
- Aplicar els tests en unes condicions que permetin als examinats un rendiment òptim.
- Abstenir d’entrenar a les persones en els ítems del test.
- Estar disposat a interpretar les puntuacions també des del punt e vista qualitatiu i semiològic.
- Establir una bona relació amb els examinats.
- Abstenir-se de respondre preguntes dels examinats amb més detall que el permès pel manual del test.
Alguns dels projectes de caràcter divulgatiu i formatiu en els quals estem participant són els que s’exposen a continuació:
- Cicles formatius d’exploració neuropsicològica per funcions.
- Cicles formatius formació d’estratègies d’afrontament i gestió de conflictes derivades de la malaltia per a familiars.
- Cicle de cultura neuropsicològica.
- Tallers per a persones majors de 65 anys sobre el concepte científic de «reserva cognitiva».
- Digitalització de procediments de rehabilitació neuropsicològica promovent un apropament progressivament més tecnològic.
- Taller sobre rehabilitació Neuropsicològica en l’Esquizofrènia.
- Grups d’Ajuda Mútua (GAMs) per a persones familiars d’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.
