La psicologia de l’educació s’ha d’entendre de manera transversal i multidisciplinària. De manera que el concepte de «situacions educatives» s’entengui en el seu sentit més ampli (des de l’espai purament formal, com pot ser l’escola, fins als processos de socialització informal, que es poden donar a la família o a través de les noves tecnologies de la informació). No s’obvia, des d’una perspectiva sistèmica, la desitjable i necessària continuïtat i relació que s’hauria de donar entre aquests espais de socialització, així com els diferents agents o contextos educatius (escola, serveis psicopedagògics privats, EAP, associacions, etc.).